Sus l’estanh d’aiga clara
Sus l’estanh d’aiga clara,
nada lo meu rebat.
Lo vesi quand m’i aclini,
quand m’entòrni,
el fugís.
Entre temps, amagat al fons de l’aiga,
daissa fondre sas lagremas dins l’onda canda.
Son rire se demesís dins la lutz.
Sos sòmis silencióses
son mai lindes que (…)