Un monge farfantelaire Par Joël Simon

, par Claude Vertut

Un monge farfantelaire :
Se sonava Joan de la Ròca Talhada, nascut cap a 1312 a Ajolèt, en Auvernha nauta. Aprèp d’estudis de teologia a Tolosa, dintrèt chas los fraires minaires (monges) de Sant Geraud d’Orlhac, s’apassionèt per l’ermetisme e escriguèt un tractat del transmudament dels metals : lo » luminis libris(libres leugièrs) ». Foguèt, l’un a còp d’un, orpalhaire,archemista, vesent, monge mendicant, predicator contra lo luxe de la Glèisa, lo clergat naut, los poderoses. Prediguèt una revolucion, la fin dels reialmes, l’arribada de l’ante-Crist (en China !) Quora escotat e respectat, quora mespresat e embarrat, escriguèt, en 1345, lo « Liber perfectum secretorum eventuum (lo secrèt perfièch de la capitada) » sus aicesta menaça que s’acabarà, segon el, en 2370 ! Un sol remèdi contra la Bèstia : l’alcòl ! Acabèt la sèuna vida, infirm, dins un convent, mai o mens randurat, en Avinhon, cap a 1366.
Me dirètz : per de que nos assabentar sus aquel destimborlat ? Tot simplament que foguèt, un brave temps de sa vida, embarrat, sus òrdre del Guilhèm Farinièr, ministre provincial dels franciscans d’Aquitania, a Fijac, a Martel, a Caurs…Foguèt çò que s’apela un carcinòl adoptiu ! A fijac, en 1344, dins lo convent ont èra claugut, compausèt en sieis meses lo « de revelationibus(revelacions) » qu’i èron predits la batalha de Crecy (1346), la presa de Calais(1347), la pèsta negra(1347) e d’autres eveniments qu’arribèron lèu-lèu. Alara, lo cardenal de Pèirigòrd, esbleugit, li demandèt, en 1351, qualas èron las amenaças que los cardenals novèls representavaun pels cardenals vièlhs qu’aviaun escapats a la pèsta negra !

Revirada :
Un moine écervelé :
Il s’appelait de Jean de Roquetaillade, né vers 1312 à Yolet, en haute Auvergne ( auj. Cantal). Après des études de théologie à Toulouse, il devint moine chez les frères mineurs (franciscains) de St Géraud d’Aurillac, se passionna pour l’hermétisme et écrivit un traité de la transmutation des métaux : le « luminis libris(livres légers) ». Il fut, l’un après l’autre, orpailleur, alchimiste, voyant, moine-mendiant, prédicateur contre le luxe de l’Eglise, le haut clergé, les puissants de ce monde. Il prédit une révolution, la fin des royaumes, l’arrivée de l’Ante Christ (en Chine !) Tantôt écouté et respecté, tantôt méprisé et enfermé, il écrivit, en 1345, le « liber perfectum secretorum eventuum(le secret parfait de la réussite) »sur cette menace qui s’achèvera, selon lui, en 2370 ! Un seul remède contre la Bête : l’alcool ! Il finit sa vie, infirme, dans un couvent, plus ou moins prisonnier, en Avignon, vers 1366.
Mais alors, me direz-vous : pourquoi nous enseigner sur cet illuminé ? Tout simplement parce qu’il fut, un bon moment de son existence, emprisonné, sur ordre de Guillaume Farinier, ministre provincial des franciscains d’Aquitaine, à Figeac, Martel, Cahors…Il fut ce qui s’appelle un quercynois d’adoption ! A Figeac, en 1344, dans le couvent où il était enfermé, il écrivit en 6 mois le « de revelationibus(révélations) » où il prédisit la bataille de Crécy(1345), la prise de Calais(1347), la peste noire(1347) et d’autres évènements qui survinrent rapidement. Alors, le cardinal du Périgord, subjugué, lui demanda, en 1351, quelles étaient les menaces que les nouveaux cardinaux faisaient peser sur les cardinaux plus anciens qui avaient survécus à la peste noire !