Lus dos Messatgièrs e la grèla

, par Silvia

Lus dos Messatgièrs e la Grèla

Tèxte reculhit per Jean Moulinier
Revirada pel Claudi Vertut

Per escotar :

Lus dos Messatgièrs de la grèla

Un brave paisan, èra anat far d’empletas a Fijac. Après s’èstre retardat lo ser, anguèt se refugiar dins una auberja de la vila. A taula, a costat de el, dos messatgièrs estrangièrs/ estrangèrs de la vila semblavon s’interessar a çò que disiá e li damandèron fòrça rensenhaments sus la comuna de Fons. Un bon país disiá lo cultivatur, mès çò que li a de malirós, quò’s que l’i grèla dempuèi dètz-e-uèch ans. La conversacion s’arrestèt aquí e totses anèron se jaire.
Dins lo crambal commun, per çò que las auberjas d’alèra n’avián pas de crambas particulièras, lo paisan se teniá a costat de sos interlocutors del sopar, e un cop jagut, les ausiguèt plan coma cal se far tot doçament de confidéncias e se dire : qu’avèm fach d’envoiar tant de temps la grèla sus aquesta communa ! Pensavem que tombava sus aquelses ròcs incultes del Liausu e quò’s tot lo monde que ne sofrís.
E cric e crac, lo conte es acabat.

Contat a Fons, a costat de Fijac

Les deux Messagers et la grêle

Un bon paysan était allé faire quelques emplettes à Figeac. S’étant retardé le soir, il alla se réfugier dans une auberge de la ville. A table, près de lui, deux messagers étrangers semblaient prendre plaisir à ses paroles et lui demandèrent forces renseignements sur la commune de Fons. « Un bon pays, disait le cultivateur, mais ce qu’il y a de malheureux, c’est qu’il y grêle chaque année depuis dix-huit ans » ... » La conversation s’arrêta là et tous allèrent prendre leur repos dans le dortoir commun, car les auberges d’alors ignoraient les chambres particulières. Le paysan se tenait auprès des interlocuteurs du souper et, une fois couché, il les entendit fort bien qui se faisaient à voix basse les confidences et disaient notamment : « Qu’est-ce que nous avons fait d’envoyer si longtemps la grèle sur cette commune ! Nous croyons qu’elle tombait sur les rochers incultes du Liauzou et c’est tout le monde qui en souffre ... »