Lo Conte de la Cata

, par Silvia

Lo Conte de la cata

Per l’escotar (legit per Guilhem Boucher) :

https://www.youtube.com/watch?v=6mr...

I aviá, un còp, dins un ostal, una cata mitat negra e mitat blanca. Aquela cata èra plan vièlha e n’aviá vistas, de causas.

L’ainat de l’ostal se maridèt e la nòra qu’èra pacra se botèt à governar l’ostal. Quand la cata dintrava dins la cosina e tornejava la taula tot miaunant, la nòra preniá una bròca al fagòt del canton e tustava en cridant, tota engiprada :

« Vai-te’n atrapar los rats. »

La cata sosquèt e se pensèt : « A-ça, cata, val pas la pena qu’apares dels rats aquela pacrassa. Vai-te’n

cercar un ostal ont i aje pas de nora ! E partiguèt, lo morre per terra per sentir lo camin e la coa tota drecha per far la bavarda e per far veire que partiá de son si-cap.

Coma sortiá, trobèt l’auca qu’èra mitat grisa, mitat blanca e qu’aviá cunhat lo bèc dins las olvas del blat per cercar las granetas.

 « Bonjorn, l’auca.

 Bonjorn, la cata.

 Vau cercar un ostal ont i aje pas de nora ; la d’aici me faria morir de caitivier.

 Te sègui. N’a uèch jorns que la nòra m’a pas donat res : quand vau picotejar la porta al trauc ont passas, tu, per dintrar, ela pren la conolha e me tusta en diguent : « Vai-te’n englenar per las pèças. ›

Alavetz, ieu me pensi : « Auca, val pas la pena que bòtes de fetge per aquela pacra. Cata, te segrai pertot ont anarás. »

E l’auca seguèt la cata.

Coma virávan à la cantonada de l’ostal, trobèron lo gal qu’èra negre, blanc, blau e ros e qu’escarpissiá lo fems per cercar de vermes.

 Bonjorn, lo gal.

 Bonjorn, la cata, bonjorn, l’auca.

 Anam cercar un ostal ont i aje pas de nòra ; la d’aicí nos fariá morir de caitivier.

 Vos sègui. Dempèi qu’aquela nòra que bòta la còfa sul timp es dintrada dins l’ostal, mas polas fan la carema cada jorn. Quand cridi ieu à plec de còl :

 Cocoroco ! Un pauc de gran per la familha !

Ela duèrb la fenèstra e dis tota enrabissada :

 Anatz gratar per las pèças.

Alavetz, ieu me pensi :
 Gal, es pas la pena de te degargantar per aquela pacrassa.

 La cata, l’auca, vos segrai pertot ont anaretz.

Coma sortian del claus, troberon l’ase qu’èra tot gris e qu’estirava la lenga per atrapar de caussidas sul tap (1) de la rota ...

 Bonjorn, l’ase.

 Bonjorn, la cata, bonjorn, l’auca, bonjorn, lo gal.

 Anam cercar un ostal ont i aje pas de nòra. Aici nos fan morir de caitivier.

 Vos segui. Dempèi qu’aquela nòra que totjorn crida es dintrada dins l’ostal, me cal manjar la quita palha de pel sostre. Quand dintra à l’estable, se ieu i fau una graciosada per aver un ponhadon de fen, ela m’alonga un cop de baston. Alavetz, ieu me pensi :

 Ase, es plan la pena de t’amagrar e de recanar per aquel defèci ! (2) ›. La cata, l’auca, lo gal, vos segrai pertot ont anaretz.

E l’ase seguèt la cata, l’auca e lo gal.

L’ase qu’èra bonifaci e que voliá servir de quicòm,

diguèt : « N’a un briu que pòrti la bastina : montatz-me totes sus l’esquina ; vos portarai. »

La cata, l’auca e lo gal montèron sus l’esquina de l’ase.

L’ase correguèt tot lo jorn e soscava coma sóscan los ases ; lo gal, amont sus l’esquina, cantèt tres o quatre còps ; l’auca s’adormiguèt, lo cap jos l’ala : la
cata espifidava (3) e ensenhava lo camin.

La nèch èra aquí e n’avian pas encara trobat res per manjar. Avian segut un draiòl tot sec dins una plana que flambava e arribavan à la dintrada d’un bosc. Lo gal e l’auca èran morts de som e l’ase garrelejava de tant qu’èra arredut.

La cata volèt per tèrra e diguèt : « Vau montar sus aquel albre per veire se vèsi pas res. » E aplanhèt (4) sus un garric qu’èra plan naut.

 Cata, que vèses ?

 Vèsi un lum e de fum. Aquò ’s un ostal à cent passes davans nos-aus tot drech. Anguem-i vistament ; i aurá de fen per l’ase, de mil per l’auca, de civada pel gal e de lard per ieu. Oc senti. Aut ! Anguem-i. »

I van vistament e arriban à un ostal basset rescondut al mèch dels bòsces.

La cata diguèt : « Esperatz-me aqui. Vau montar sul fornel e agacharai s’i a qualqu’un dins l’ostal.

 Cata, que vèses ?

Chut ! Fondon (5) !... Vesi un pairolás sul foc. Dins lo pairòl i a un tesson copat à talhons. I a una femna qu’atusa lo fòc. I a un òme que bolega lo tesson amb un remenador. I a dos drolles qu’agáchan amb la maissa dins las mans. Aquò nol que fa tremblar. Monetz pas ; vau escotar cò que dison.

Aici çò que disian e la cata l’entendèt.

 Aquò ’s quech, Joaneton ; ieu oc cresi quech.

 I cal encara una ora, Jacon ; ai montat lo pairòl à nou oras. Es que me triga de ne manjar d’aqueles gratons.

 Los gratons fúchon pas ; as pas paur que lo drac los vèngue manjar davans tu ?

 E los troba ben bons, lo bogre !

 Dison que va sul fornel, quand fondon e que fa tombar lo sable dins lo pairòl, per lor far paur.

 Qu’es aquò qu’es tombat, Joaneton ? As pas entendut res ?

 Ai entendut de sable, Jacon ! Agacha un bocin, se vèses lo drac.

 Joaneton, i vèsi los èls. Es amont sul fornel ; a los èls verdes ; será ben pron el. ›

A-n aquel moment, una teula davalèt en rascant la sutja, capvirolèt dins lo pairòl e acatèt de grais bulhent lo paire, la maire e los dos dròlles que, tot gingolant s’enfugiguèron en daissant la porta duberta.

D’un saut, la cata davala del fornèl, va quèrre l’ase, l’auca e lo gal, e dintran totes quatre dins l’ostal sens degun dedins.

Fasiá frech ; se calfèron. Quand lo fòc foguèt escantit e lo pairòl efrechit, l’auca amb sa pica (6) ponchuda tirèt tres talhons de lard qu’èran totes rosses e quèches
à plec. L’auca, lo gal e la cata se botèron à taula. Los ases manjan pas de tesson ; mas l’ase èra bonifaci e se contentèt de fèlhas secas que Joaneton aviá portadas
per alucar lo fòc.

Lo repais foguèt long e joial. L’ase contèt d’afars de son jovent ; lo gal mençonèt sas victòrias sus la salvatgina ; l’auca volguèt dire un conte e s’enramolhèt.

La cata escotèt, s’acontentant de rire e d’aprovar.

Pèi, calguèt ben pensar à son jas per dormir.

La cata qu’es frecholuda s’acantonèt per las cendres ; l’auca qu’es aigatièra s’aclatèt dins l’aiguièra ; lo gal qu’es voladís s’ajoquèt sul curbicèl del lèch, e l’ase qu’es pas menimós s’espandiguèt sul lèch. Leu las quatre bèstias ronquèron totas à massa.

Çaquelai, Joaneton e Jacon avian soscat. Se trobávan falords d’aver fugit, d’èstre atal al frech e à la plèja, lonh del fòc e lonh del tesson. S’arrasèron tot de nonent de l’ostal e, coma ausissian pas res, dintrèron.
Lo fòc èra escantit e tot escur coma la pega.

 Espèra un bocin, diguèt Joaneton, vau bolegar las cendres pel fogairon, trobarai de fòc. »

Se piatja (7), alonga la man e atrapa una graupinhada que l’escarronha dusca al sang.

 Ai ! mon òme, lo diable es dins lo fòc ! »

 E, Joaneton, sabi pas s’es tant-ben sul curbicèl del lèch ; mas m’es tombat d’amont quicòm, coma se los peiriers m’avian mandada una truelada de mortier.

 Mon òme, soi tota sang ; vau botar lo det dins l’aiga.

Joaneton s’apròpja de l’aiguièra ; cerca la cruga à tastas e l’aclina. L’aiga raja e tomba sus l’auca.

Solament, l’auca somniava que se netejava al riu.

Tant-lèu sentida l’aiga, alanda sas alas e borma (8) Joaneton.

« Ai ! mon òme, lo diable es dins l’aiguièra !

 Oc sabi pas, mas cresi qu’es tant-ben dins lo lèch. Tròbi d’aurelhas que son pas las aurelhas de degun. »

Un còp de mai, aquí paire, maire e dròlles à fuchas en daissant la porta duberta. Anguèron plan lonh quèrre los gendarmas. E quand tornèron amb los gendarmas, la cata, l’auca, lo gal e l’ase èran partits.

Voli una rega de blat e mon conte es acabat.

Se mai ne volètz saber, cresi que las quatre bestias trobèron los gendarmas, que los gendarmas las arrestèron, que las menèron davans lo jutge, que l’ase plaijèt e cachèt (9) la nòra, que la nòra aprometèt d’apasturar son bestial, que se tornèt endevenir amb sos quatre alimans (10), que tornèt à l’ostal un pauc d’aqueste biais : ela se sesiá sus son ase gris, la cata negra e blanca corriá davans, lo morre per terra e la coa per l’aire, lo gal negre, blanc, blau e ros seguiá l’ase en s’arrenant ; darrier totes, l’auca blanca e grisa se trigava tant que podia, patauc, patauc (11), lo bèc alandat e la lenga defora, tota afalenada.

E pèi, l’auca, la fondèron ; lo gal, lo manjèron per Nadal, coma de juste ; l’ase, lo vendèron e la cata moriguet quand se trobet pron vielha

1. talus ; 2. désagrément, pécore ; 3. observait ; 4. grimpa ; 5, on fait fondre (la graisse d’oie ou de porc) ; 6. pique, long bec ; 7. elle se courbe ; 8. gifle ; 9. accabla ; 10. animaux ; 11. pataude.