Janeta dal Gruat

, par Claude Vertut

Ai lo plaser de vos anonçar ma nominaciòn en temps que Felibre Mentenaire. En efèt vèni de recebre ma pervenca e me devi de l’onorar per aquela istoèra vertadièra que tèni de la Bèrta de Combèla de Sabadèl e confirmada per l’Henri de Delpech d’Ausso.

Janetò del Gruat

Un còp era un paure òme, Janeton dal Gruat, als escarts de Sabadel, jornalièr de son estat. Per pas morir de fam la sèu drolheta s’era donada dins los òrdres coma nona. En aquèl temps li a un centenat d’annadas, dejà al Gruat li aviá pas grand monde,las seradas d’ivèrn èran sans fin, dins aquèla cazèla que li servià d’ostal, lo pauròt avià per sola companha,per s’escaudurar e se donar un pauc de vam al trabalh, gaire que la mèja que ténia de portar al mascle. Beviá mai que de rason e un jorn lo trobèron endormit jol pont de Sabadèl dins un prat endont aviá rebordelat jos la farga del faure .! Arivèt çò que devia arrivar : a fòrça d’en prendre finiguèt per l’atrapar aquela gota !.
La prima venguda podiá pas pus corre. Lo mès de Junh era plan entemenat e lo moment era vengut de s’en anar al pais naut, la dalha sus l’esquina, cauçat d’un parelh d’esclòps. Dins Òlt èran nombroses los vailets de borias a caminar junts, cap amont per ganhar quauques sòus e ameliorar l’ordinari. Son gros artelh avià triplat de volume e li fasiá un mal de canh. Alèra aprèp aver bevut la mitat d’una mèja de nhòla, prenguèt son coratge a doas mans e s’en anguèt trobar lo faure Alite de Rogèiròla al pont de Sabadel e li diguèt :
* « Alite te cal m’ajudar ! Déjà ièr los de Sent Martin son montats. Arèsta de tustar sus aquel tròçet de fèrre e jita lo dins la farga !
* Tanlèu dich sauta sul martèl, atràpa un cisèl, te bòta son pè drèch sus l’enclutje e d’un còp sec,se fa sautar lo gros artelh en gingolant coma un pòrc que s’estabanis ! Lo Finèta qu’èra per l’empat ne faguèt qu’una bocada. Pissava lo sang coma una trèja e nòstre Alite n’ajèt pus qu’a li cramar la plaga per l’empachar d’estafanar. Aquèl pauròt aviá pas inventada la podra, mas èra çaquelà plan coratjos, perçòque très jorns aprèp s’en anguèt cauçat d’un parèlh de savatas e n’en demorèt estropiat tot lo restant de sa vida

Claudí de Vertut dich « Talpounet »

Illustration :
informations-documents.com
art au XIXe - Tableaux du XIXe - 347 Henri Martin - Les faucheurs ...
Tableaux du XIXe - 347 Henri Martin - Les faucheurs