<?xml
version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0" 
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
>

<channel xml:lang="fr">
	<title>&#210; Fial Dels Carcin&#242;ls Vertuoses</title>
	<link>https://www.amis-quercynois.fr/</link>
	
	<language>fr</language>
	<generator>SPIP - www.spip.net</generator>
	<atom:link href="https://www.amis-quercynois.fr/spip.php?id_rubrique=57&amp;page=backend" rel="self" type="application/rss+xml" />

	<image>
		<title>&#210; Fial Dels Carcin&#242;ls Vertuoses</title>
		<url>https://www.amis-quercynois.fr/local/cache-vignettes/L144xH69/siteon0-32cbc.jpg?1737492241</url>
		<link>https://www.amis-quercynois.fr/</link>
		<height>69</height>
		<width>144</width>
	</image>



<item xml:lang="fr">
		<title>LO MARIDATGE DE BELUGUETA</title>
		<link>https://www.amis-quercynois.fr/les-quercynois-leur-culture/recits-contes-et-legendes/contes/joan-bodon/article/lo-maridatge-de-belugueta</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.amis-quercynois.fr/les-quercynois-leur-culture/recits-contes-et-legendes/contes/joan-bodon/article/lo-maridatge-de-belugueta</guid>
		<dc:date>2016-06-17T17:20:30Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>fr</dc:language>
		<dc:creator>Claude Vertut</dc:creator>



		<description>
&lt;p&gt;LO MARIDATGE DE BELUGUETA Gardava los porcs la b&#234;la Belugueta, aval lo long del riu sarrat. Las castanhas &#232;ran tombadas, se desmargavan los pelons. Que se carravan, los porcs, amb lo nas, de fosigar dins l'apalhada de fu&#232;lhas ! La b&#234;la Belugueta, contra lo castanhi&#232;r cur&#226;t, peta&#231;ava lo davantal vi&#232;lh. L'agulha s'espin- t&#232;t de travers dins lo peta&#231; de saca. &#171; Ai ! lo det de l'an&#232;l... Ai ! lo meu sang... &#187; crid&#232;t la filha, e lev&#232;t lo cap. Davant ela, sus un caval, veni&#226; lo cavalier. &#171; Flor de (&#8230;)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.amis-quercynois.fr/les-quercynois-leur-culture/recits-contes-et-legendes/contes/joan-bodon/" rel="directory"&gt;Joan BODON&lt;/a&gt;


		</description>


 <content:encoded>&lt;img src='https://www.amis-quercynois.fr/local/cache-vignettes/L150xH113/arton148-680d7.jpg?1737492900' class='spip_logo spip_logo_right' width='150' height='113' alt=&#034;&#034; /&gt;
		&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;p&gt;LO MARIDATGE DE BELUGUETA&lt;br class='autobr' /&gt;
Gardava los porcs la b&#234;la Belugueta, aval lo long del riu sarrat. Las castanhas &#232;ran tombadas, se desmargavan los pelons. Que se carravan, los porcs, amb lo nas, de fosigar dins l'apalhada de fu&#232;lhas !&lt;br class='autobr' /&gt;
La b&#234;la Belugueta, contra lo castanhi&#232;r cur&#226;t, peta&#231;ava lo davantal vi&#232;lh. L'agulha s'espin- t&#232;t de travers dins lo peta&#231; de saca.&lt;br class='autobr' /&gt;
&#171; Ai ! lo det de l'an&#232;l... Ai ! lo meu sang... &#187; crid&#232;t la filha, e lev&#232;t lo cap. Davant ela, sus un caval, veni&#226; lo cavalier.&lt;br class='autobr' /&gt;
&#171; Flor de fu&#244;c, la b&#234;la Belugueta, te veni veire, digu&#232;t lo cavalier. Dona-me lo teu det que te garirai.
&lt;br /&gt;&#8212; S&#233;nher, respond&#232;t la filha, lo meu det lo vos podi pas donar. La mia dolor sera per ieu... &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
Alara lo cavalier dobrigu&#232;t l'estug que portava sul cor e tiret la baga d'aur fin, pu&#232;i i torn&#232;t : &#171; Filha, vei aquel an&#232;l. Dona-me lo teu det, passar&#224; la lia dolor... Per ieu gardaras lo teu amor.
&lt;br /&gt;&#8212; Lo meu amor sera pas per vos, que soi promesa. Amb lo cap d'ostal del Pargue nos maridam per Sant Martin. leu soi res qu'una porcati&#232;ira, S&#233;nher cavalier. Se me preniatz dins la v&#244;stra cam- bra, tanl&#232;u dintrar nos convendriam pas.
&lt;br /&gt;&#8212; Filha, si&#226;s pus polida que cap de Dona de cast&#232;l. Per la primi&#232;ira nu&#232;ch la vestidura tomba, e lo jorn n&#244;u se carga lo vestit nov&#232;l. Encara me vols pas, la b&#234;la Belugueta, mas ieu sabi que te prendrai sus aquel caval. U&#232;i, solament lo det te d&#244;l del fissal de l'agulha, mas quand la vergonha te fissar&#224; lo cor vendras aici que t'esperarai. Te coneisserai pertot davant tu me con&#233;isser, filha, flor de fu&#244;c. I ! I ! caval... &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
Lo caval se cabr&#232;t, refrenigu&#232;t, se n'an&#232;t lo long del r&#232;c. Sens comprene res la filha se plor&#232;t contra lo castanhi&#232;r cur&#226;t... Pu&#232;i remaus&#232;t los porcs, se'n torn&#232;t claure. Mas a l'ostal &#232;ra venguda la corduri&#232;ira : &#171; Filha, regausis-te, que talharem lo teu vestit novial... &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
La corduri&#232;ira prengu&#232;t las mesuras amb lo riban e pu&#232;i talh&#232;t dins lo cresp blanc. Alara se mai- net que mancava de fiai.&lt;br class='autobr' /&gt;
&#171; Filha, vai-te'n a la Plancada e comprar&#224;s de polit fiai. Mas torna l&#232;u que me languissi de demo- rar sens cordurar. &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
Se n'an&#232;t la b&#234;la Belugeta. Caminava, cami- nava. Dins lo coet del mocador avi&#226; nosat lo sou ross&#232;l. Mas a la Crotz de la Pala, contra lo peiron de la crotz, veg&#232;t un sac dob&#232;rt. Del sac, de fiai s'escampava a madaissas, a madaissons : fiai de cambe, fiai de lin, fiai de seda per garnir.&lt;br class='autobr' /&gt;
Belugueta se sarr&#232;t : &#171; Aqui lo fiai que manca, se pens&#232;t. La corduri&#232;ira se languis a l'ostal, ieu preni lo sac, quoique mercant l'a tomb&#226;t... Aital anarai pas a la Plancada... &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
La filha prengu&#232;t lo sac, amass&#232;t totas las madaissas que s'escampilhavan e prompte se'n torn&#232;t&lt;br class='autobr' /&gt;
La corduri&#232;ira qu'esperava, sens demandar res engulh&#232;t l'agulha, e de c&#244;ser, e de cordurar. L'agulha traucava dins lo peta&#231;, lo fiai la butava... Croc... Croc... Los c&#244;ps de dedals.&lt;br class='autobr' /&gt;
Qu'&#232;ra polida la rauba quand Belugueta l'en- sag&#232;t ! Mas cali&#226; tuar las polas : l'endeman &#232;ra Sant Martin. Vengu&#232;t lo n&#244;vi, lo contran&#244;vi, la parental dels dos costats. Una darri&#232;ira nu&#232;ch de f&#232;bre, mai d'una ora per se vestir, e pu&#232;i tota la n&#244;&#231;a partigu&#232;t. Sus las &#232;rbas i avi&#226; d'albi&#232;ira que lusissi&#226; dins lo solelh clar...&lt;br class='autobr' /&gt;
Lo paire menava la filha coma se fa per t&#244;t pa'&#239;s. Sus la dintrada de la gl&#232;isa, el prengu&#232;t d'aiga al benedichi&#232;r : &#171; Te ! Belugueta, senha-te... &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
Belugueta comenc&#232;t : &#171; Del nom del Paire...
&lt;br /&gt;&#8212; A !... A !... A !... que m'&#232;ri cambial en fiai... &#187; Una vapor de sofre plegu&#232;t la n&#244;via de cap alp&#232;s. &#171; A !... A !... A !... &#187; Los petaces de crespe se descordur&#232;ron. &#171; A !... A !... A !... A !... &#187; Refrenigu&#232;t lo rire sauvatge, se n'an&#232;t al vent la vapor d'inf&#232;rn. La b&#234;la Belugueta, en camisa contra lo benedichi&#232;r, de las doas mans s'estremava lo cor.&lt;br class='autobr' /&gt;
Lo cur&#226;t vi&#232;lh, aval, prompte s'an&#232;t claure dins la sacristia. Lo clergue lo segui&#226;, t&#244;t c&#244;p se revirava.&lt;br class='autobr' /&gt;
&#171; Es endracada, la n&#244;via !Es endracada !... &#187; cridavan los convidats.&lt;br class='autobr' /&gt;
Lo n&#244;vi se sarr&#232;t : &#171; Te v&#244;li pas mai !... Te&lt;br class='autobr' /&gt;
v&#244;li pas mai, ram&#232;la ! Vai-te'n...
&lt;br /&gt;&#8212; Vai-te'n, filha mia, ajust&#232;t lo paire. As&lt;br class='autobr' /&gt;
pecat contra Dieu e contra l'ostal... Que te torne pas veire !
&lt;br /&gt;&#8212; Pietat per ela ! supliqu&#232;t la maire de genolhons. Pietat ! Non, Belugueta a pas pecat !... &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
Mas los convidats brandissi&#226;n las cadi&#232;iras de la gl&#232;isa. Escupissi&#226;n.&lt;br class='autobr' /&gt;
Belugueta, sens t&#233;ner cap, fugigu&#232;t d&#233;fera. Los autres la segui&#226;n, lo n&#244;vi primi&#232;r, e getavan de p&#232;iras.&lt;br class='autobr' /&gt;
Ela n'anava, pels camps, pels traverses, lo long del riu. Las r&#244;mecs longas l'acrancavan, escri- favan la camisa leugi&#232;ira, escaraunhavan las cam- bas nusas. E se risi&#226;n los &#244;mes darri&#232;r.&lt;br class='autobr' /&gt;
Aval, contra lo castanhi&#232;r cur&#226;t, un caval espe- rava pr'aqu&#244;. E, redde sus la s&#232;la, se t&#233;nia lo cavalier que crid&#232;t tanl&#232;u veire Belugueta : &#171; Prompte v&#232;ni, v&#232;ni, flor de fu&#244;c !... &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
Belugueta ne podi&#226; pas mai. Lo seu cor tus- tava coma s'anava brecar. Lo cavalier la prengu&#232;t, la tiret sus la s&#232;la. Arribavan los convidats, tota la n&#244;&#231;a. Cadun levava la sia p&#232;ira, cadun cridava lo seu ren&#233;e.&lt;br class='autobr' /&gt;
&#171; A !... A !... A !... &#187; refrenigu&#232;t lo rire sau- vatge. &#171; A !... A !... A !... Flor de fu&#244;c, se te ren&#232;- gan tos fraires, seras la femna del Drac... I ! caval... &#187;&lt;br class='autobr' /&gt;
Lo caval partigu&#232;t coma lo grand vent d'autan. Se podian brandir los convidats. Tornari&#226; pas jamai la B&#234;la Belugueta... Quai sap se tornari&#226; lo Drac ?...&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>
<item xml:lang="fr">
		<title>Joan Bodon Biographie</title>
		<link>https://www.amis-quercynois.fr/les-quercynois-leur-culture/recits-contes-et-legendes/contes/joan-bodon/article/joan-bodon-biographie</link>
		<guid isPermaLink="true">https://www.amis-quercynois.fr/les-quercynois-leur-culture/recits-contes-et-legendes/contes/joan-bodon/article/joan-bodon-biographie</guid>
		<dc:date>2016-06-17T17:13:09Z</dc:date>
		<dc:format>text/html</dc:format>
		<dc:language>fr</dc:language>
		<dc:creator>Claude Vertut</dc:creator>



		<description>
&lt;p&gt;Biographie	Modifier &lt;br class='autobr' /&gt;
Apr&#232;s avoir effectu&#233; sa scolarit&#233; primaire &#224; Crespin, il entre au cours compl&#233;mentaire de Naucelle en 1932. Il apprend en 1934 le d&#233;c&#232;s de sa grand-m&#232;re ; cet &#233;v&#233;nement le bouleverse et il en devient b&#232;gue d&#233;finitivement. Il pr&#233;sente le concours d'entr&#233;e &#224; l'&#201;cole normale de Rodez o&#249; il est admis en 1938. &lt;br class='autobr' /&gt;
En 1940, il passe le conseil de r&#233;vision alors qu'il effectue des stages au Lyc&#233;e technique de Rodez, &#224; Pau et &#224; Saint-Andr&#233;-de-Najac. Il est nomm&#233; instituteur &#224; (&#8230;)&lt;/p&gt;


-
&lt;a href="https://www.amis-quercynois.fr/les-quercynois-leur-culture/recits-contes-et-legendes/contes/joan-bodon/" rel="directory"&gt;Joan BODON&lt;/a&gt;


		</description>


 <content:encoded>&lt;img src='https://www.amis-quercynois.fr/local/cache-vignettes/L150xH113/arton149-25998.jpg?1737492900' class='spip_logo spip_logo_right' width='150' height='113' alt=&#034;&#034; /&gt;
		&lt;div class='rss_texte'&gt;&lt;p&gt;Biographie	Modifier&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Apr&#232;s avoir effectu&#233; sa scolarit&#233; primaire &#224; Crespin, il entre au cours compl&#233;mentaire de Naucelle en 1932. Il apprend en 1934 le d&#233;c&#232;s de sa grand-m&#232;re ; cet &#233;v&#233;nement le bouleverse et il en devient b&#232;gue d&#233;finitivement. Il pr&#233;sente le concours d'entr&#233;e &#224; l'&#201;cole normale de Rodez o&#249; il est admis en 1938.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En 1940, il passe le conseil de r&#233;vision alors qu'il effectue des stages au Lyc&#233;e technique de Rodez, &#224; Pau et &#224; Saint-Andr&#233;-de-Najac. Il est nomm&#233; instituteur &#224; Castanet en 1941. En 1942, il est appel&#233; aux Chantiers de la jeunesse d'Anduze (Gard). Il est nomm&#233; la m&#234;me ann&#233;e &#224; Durenque. C'est de l&#224; qu'il part pour le Service du travail obligatoire (STO) &#224; Breslau (Sil&#233;sie), o&#249; il reste de 1943 &#224; 1945 et o&#249; il est lib&#233;r&#233; par l'arm&#233;e sovi&#233;tique.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;De 1946 &#224; 1949, il est de nouveau instituteur &#224; Durenque o&#249; il se marie. Il est instituteur au Mauron de Maleville de 1949 &#224; 1955 et instituteur itin&#233;rant agricole &#224; Saint-Laurent-d'Olt de 1955 &#224; 1967.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Au titre de la coop&#233;ration, il part comme professeur de CEG agricole &#224; l'Arbatach en Alg&#233;rie, o&#249; il exerce jusqu'&#224; sa mort.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;En 2010, sa maison natale &#224; Crespin est r&#233;habilit&#233;e et devient l'Ostal Joan Bodon, centre culturel &#224; la fois mus&#233;e, centre d'expositions et lieu de spectacles consacr&#233; &#224; son &#339;uvre et, plus largement, &#224; la culture occitanophone.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&#338;uvre&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;
		
		</content:encoded>


		

	</item>



</channel>

</rss>
